Ruta 9

ALELLA / EL MASNOU / TEIÀ

Alella

laiaiadelmaresme-filoxera

El cor de la DO Alella

La fil·loxera

Al segle XIX va començar a Alella una expansió progressiva de la vinya. L’augment va ser de més de 40 hectàrees respecte de la superfície conreada el segle anterior. El 1851 la vinya va arribar a ocupar el 75% del total de conreus.

Els indrets amb preponderància de vinya eren Rials, la Coma Clara, els Sistres, la Serreta, Mataovelles, l’Hort d’en Sayol i la Soleia, entre d’altres.

Aquesta tendència creixent, però, es va veure estroncada el 1883 per l’arribada de la plaga de la fil·loxera: un petit insecte que xucla la saba de les arrels del cep i el mata en poc temps. Aquesta plaga, procedent de França, va avançar imparable a partir del 1879, i va deixar en la misèria moltes famílies. Per si no fos prou desgràcia,, una forta gelada el 1891 va acabar amb molts tarongers i garrofers.

La fil·loxera va implicar, a més, canvis socials profunds: contractes anul·lats, rabassaires (viticultors no propietaris) desnonats per propietaris que van voler recuperar les terres aprofitant les circumstàncies… Moltes famílies alellenques es van veure obligades a vendre les seves propietats: els Cabús, els Arenas, els Jonch, els Sanmiquel, els Serra, els Pujades, els Coll, els Monnar, els Casals o els Gurri en són un bon exemple. I famílies barcelonines amb recursos, com el marquès d’Alella, els coneguts fabricants de paper Guarro, els Borrell o els Möller van adquirir algunes d’aquelles masies.

L’arribada d’un nou cep americà, immune al mortífer insecte, va esdevenir la salvació: l’empelt del peu d’aquest nou cep amb l’autòcton va permetre de combatre la plaga amb èxit. Es va poder fer una repoblació massiva d’uns 80.000 ceps.

El Masnou

laiaiadelmaresme-masnou

Els masnovins són els geperuts

Una gepa és una prominència òssia anormal de la columna vertebral. Per què els diuen geperuts als masnovins?

A la majoria de cases de la nostra vila construïdes al segle XIX hi havia una escala interior, en d’altres una escalinata, per accedir des de la planta baixa a les plantes superiors. A l’inici de la barana que acompanya l’escala, com a passamà, hi lluïen uns grans poms en forma de bola com a ornament, que, segons cada casa, eren més o menys sumptuosos, ja fossin de vidre de color o transparents. També hi havia poms de porcellana ornamentada amb diferents motius florals, d’altres estaven tallats en fustes nobles seguint un estil derivat bàsicament dels prerafaelisme i el simbolisme, caracteritzats pel predomini de la corba sobre la recta i l’ús freqüent de motius vegetals.

En aquests poms de les escales interiors, els homes, navegants la majoria, pescadors o treballadors de les drassanes, en arribar a casa penjaven les jaquetes o els tabards. Com a conseqüència del treball a la mar, normalment aquestes jaquetes estaven humides i, en penjar-les així, es deformaven. Quan se les tornaven a posar els quedava a l’esquena un gran bony que feia la sensació d’una gepa, quan en realitat era la forma de la bola del pom.