Ruta 8

Cabrils / Vilassar de Mar / Vilassar de Dalt / Premià de Dalt / Premià de Mar

Cabrils

laiaiadelmaresme-turo-de-moncaber

Turó de Montcabrer

Al segle XVII ja hi ha documentada l’existència d’una creu al cim del turó de Montcabrer. El primer de maig de l’any 1707, una forta pluja va malmetre greument els conreus i els sembrats de tota aquesta zona. Com a signe de protecció contra les tempestes, les pedregades i les malediccions diabòliques, el 7 de juny del mateix any es va col·locar en aquest indret una creu de fusta que contenia les relíquies dels sants màrtirs de Vilassar de Dalt.

Vint anys després, un llamp va fer malbé la creu i es va substituir per una de ferro. Les relíquies foren tornades al seu lloc d’origen. La creu fou retirada durant la Guerra Civil i un cop acabada, el poble de Cabrils va plantar-ne una de nova, que va ser substituïda per l’actual a mitjans dels anys vuitanta.
Segons notícies extretes d’una carta escrita l’any 1907 pel doctor Pau Pou i Almera, rector de Cabrera de Mar, l’actual creu es va plantar cap al 1872. Va ser la reparació que la justícia exigí a uns mal aconsellats que, per divertiment, arrencaren la que hi havia. Uns vàndals de Vilassar de Mar, sense considerar la mala acció que anaven a fer, pujaren el dia dels difunts i tiraren la creu a terra i la destrossaren. Atrapats pel guardià de Cabrera de Mar, foren castigats pels ajuntaments de Cabrera i de Vilassar de Mar a pagar una nova creu i portar-la al lloc de l’altra.

Vilassar de Dalt

laiaiadelmaresme-biblioteca-can-manyer

Biblioteca Can Manyer

La biblioteca ocupa la nau més moderna i rehabilitada de tot el conjunt industrial de Can Manyer. És un dels últims exemples del passat industrial tèxtil de Vilassar de Dalt. La seva arquitectura és característica d’un recinte industrial de finals del segle XIX, amb grans espais suportats per columnes de ferro i amb rajoles hidràuliques.

Com es fa una rajola hidràulica?

Una rajola hidràulica es fa dins un motlle quadrat amb cel·les separades per a cada color. Es vessa el pigment i al damunt s’hi posa ciment. Quan l’aigua s’evapora (d’aquí el nom d’hidràulica), ja la tenim.

La Barcelona de Vilassar de Dalt

El terra de la Biblioteca de Can Manyer és un immens trencaclosques fet de rajoles modernistes. Resulta que per tal de reforçar el terra de la primera planta, a principis del segle XX es van utilitzar rajoles hidràuliques de rebuig o excedents.

En restaurar el terra es van adonar que hi havia rajoles que tenien entre elles una relació. Van fer fotografies i les van ordenar, de manera que va aparèixer la imatge d’una dona amb l’escut de Barcelona.

No se sap qui va fer aquesta al·legoria ni de quin taller van sortir aquestes rajoles o qui devia ser el possible client d’aquest treball artesanal.

Premià de Dalt

laiaiadelmaresme-cadira-del-bisbe

La Cadira del Bisbe

Es tracta d’un assentament iber establert a la falda del Turó de la Cadira del Bisbe (300 m), a la Serralada de Marina, que fou fundat per la tribu dels laietans cap a finals del segle V aC. Degué tenir el seu moment de màxima puixança entre els segles V i III aC i la seva desaparició es data cap a l’any 200 aC amb l’arribada dels romans.

El nucli de l’assentament estava distribuït en terrasses per salvar el desnivell. El poblat estava emmurallat i tenia una torre defensiva.

Premià de Dalt

laiaiadelmaresme-plat-d-ulisses

El plat d’Ulisses

El Plat d’Ulisses data del segle IV–V dC i va ser trobat mitjançant les intervencions arqueològiques realitzades al jaciment de Can Verboom, l’any 1999, concretament en un pou.

El plat és una peça cabdal del patrimoni del municipi que il·lustra dos passatges de “L’Odissea” d’Homer: d’una banda, Ulisses lligat al seu vaixell i temptat per les sirenes, i de l’altra, Ulisses al temple de Circe.
El mes de setembre es fa el Cap de Setmana del Plat D’Ulisses amb activitats culturals i gastronòmiques.

Premià de Dalt

laiaiadelmaresme-alfabet-iber

Alfabet iber

Premià de Mar

laiaiadelmaresme-pirata-omar

El pirata Omar

Cada any, per la Festa Major, Premià de Mar es veu envaït pel pirata Omar i tota la seva tripulació. Els fets són els següents:

Esperant l’arribada dels pirates, els premianencs, amb en Martí al capdavant, van en cercavila fins a la platja per començar la festa: un gran espectacle amb elements del mar, danses i el so dels trabucaires mentre esperen amb impaciència. Un mar de foc il·lumina la costa del Maresme i ens alerta de l’entrada dels vaixells i, per tant, de la preparació de les armes dels premianencs.

Els pirates arriben, desembarquen i fan presoners, que en cercavila marxen cap a la plaça de l’Ajuntament encapçalats pel gegant Omar i una colla de timbalers i grallers.

Els premianencs i trabucaires intenten oferir resistència ruixant-los amb aigua. El gegant Omar, cap dels invasors, ha vist entre els presoners l’Ester, una dona que el mirava i somreia amb una cara entre tímida i agosarada. La noia ha robat el cor a l’Omar. El pirata li promet l’oro i el moro, fins i tot li promet abandonar la pirateria, però l’Ester s’hi resisteix.

Enrabiat i acusat per la defensa premianenca, l’Omar decideix anar a cremar l’Ajuntament. Els pirates, amb gran esforç, aconsegueixen reduir el darrer focus de la defensa local i llegeixen les normes que regiran la ciutat durant els dies de Festa Major.

Així doncs, són tres els protagonistes d’aquesta història romàntica, una autèntica pel·lícula d’acció que ajuda a suavitzar una altra de ben dramàtica: l’Omar, pirata assaltant de la vila de Premià de Mar, s’enamora de l’Ester, la promesa d’en Martí. Premianencs de la vila i defensors de la població enfront la tripulació dirigida pel pirata Omar.