Fixa’t bé en els terres perquè alguns estan decorats amb mosaics.
Mataró era una ciutat de l’imperi romà. Fora de les seves muralles es trobava aquesta vil·la (final del segle I aC), declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, que podeu visitar els dissabtes.
Ajuda’m a fer memòria: com es deia Mataró a l’època romana? Pinta el mosaic de la pàgina de Passatemps i descobreix-ho.
La descoberta d’aquesta vil·la romana al barri de Pla d’en Boet l’any 1961 per Marià Ribas i el seu equip de col·laboradors assenyala una fita transcendent en la història de l’arqueologia mataronina i catalana del segle XX.
És un dels més importants jaciments arqueològics del país i pren el nom de la casa pairal fortificada del segle XVII construïda al voltant d’una torre de defensa del segle XVI: el mas Llauder o mas de la Torre Llauder.
El 1964 fou declarada Monumento Histórico-Artístico de Interés Nacional i el 1965 l’Ajuntament n’adquirí els terrenys, protegí la zona i el 1970 enderrocaren la masia dels Llauder i la seva torre.
Les restes arqueològiques van restar abandonades molt de temps i patiren espoli i degradació fins que la Secció Arqueològica del Museu de Mataró va encapçalar el 1972 un moviment de sensibilització ciutadana que va acabar amb la construcció d’un mur de contenció al jaciment.
Finalitzades les excavacions i la restauració dels mosaics, es va obrir el recinte al públic el 1988.
L’Ajuntament de Mataró va aprovar el 2008 el Pla Director del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder, en què es fixaren les directrius i criteris d’actuació pel que fa a excavació arqueològica en extensió del Clos Arqueològic, restauració de les restes i museïtzació del recinte.
No et perdis les activitats familiars que s’hi organitzen els caps de setmana!
Havia de ser una gran colònia tèxtil, però no es va acabar. Queden uns lavabos i aquesta nau, que era per blanquejar el cotó.
Entra i fixa’t en els arcs, segur que n’has vist a altres edificis de Gaudí, oi? És el seu famós arc parabòlic per aixecar edificis en lloc de fer servir columnes o murs. I aquí és on va fer les proves.
Actualment acull el Museu d’Art Contemporani de Mataró, la col·lecció Bassat.
Aquest edifici és el primer que va construir Antoni Gaudí.
És el primer edifici que va construir Antoni Gaudí i l’únic que no va ser promogut ni per la burgesia ni per l’església, sinó per una de les primeres cooperatives obreres del tèxtil: la Cooperativa “La Obrera Mataronense”.
El seu amic Salvador Pagès, un dels líders més destacats del moviment cooperatiu a Catalunya, li va encarregar aquest projecte, que consistia en una colònia obrera, amb fàbriques, cases unifamiliars, escola, biblioteca, casino i seu social.
De tot aquest conjunt, ideat juntament amb l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes, tan sols es va fer una petita part: dos habitatges (del director i del porter), uns lavabos i una nau destinada al blanqueig de cotó (1883); únicament se n’ha conservat els dos darrers.
Es considera una obra clau perquè va obrir el camí de la creació gaudiniana més genuïna: el desenvolupament dels arcs com a elements sustentadors. Fórmula que posteriorment va fer servir per projectar les golfes de la Pedrera o la famosa maqueta estereofunicular de l’església de la Colònia Güell. La utilització dels arcs parabòlics va permetre a Gaudí cobrir una superfície diàfana de gairebé 600 metres quadrats sense haver de recórrer a columnes o murs, i la utilització de la fusta li va permetre articular-la en petits trams per formar uns arcs esvelts i resistents.
L’edifici va ser declarat monument historicoartístic per l’Estat espanyol l’any 1969 i Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1982.
L’any 2002, en el marc de l’Any Internacional Gaudí (que commemorava el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte), l’Ajuntament de Mataró va rehabilitar la nau de blanqueig, sota la direcció de l’arquitecte Manuel Brullet.
Des del novembre del 2010 és la seu de la Col·lecció Bassat a Mataró.
A Mataró, modernisme és igual a Josep Puig i Cadafalch, l’arquitecte dels seus principals edificis modernistes.
Joaquim Coll i Regàs, empresari tèxtil, li va encarregar el projecte de la seva casa (1898), avui convertida en un símbol de la ciutat.
Observa els detalls de la façana i entra-hi: hi ha activitats familiars cada cap de setmana.
Si tens la vista de la meva amiga àliga, seràs capaç de desxifrar què hi diu a les creus de damunt del balcó.
Troba l’orgue i fes-te una foto com a prova.
L’orgue de Santa Maria és el més gran de Catalunya: té 4.557 tubs de fins a 6 metres d’alçada, 4 teclats de 61 notes i un pedal de 32 notes.
Posa’t “a punt” que anem a Can Marfà!
En aquesta antiga fàbrica feien roba de punt, com la samarreta que portes, vaja. Per això ara hi ha el museu dedicat a la indústria del gènere de punt, tant important a la història de Mataró com del Maresme.
Aprèn coses sobre el passat, el present i el futur del punt veient màquines, publicitat, eines, roba, documents, fotos i audiovisuals.
Són la família Robafaves: en Robafaves, la Geganta, la seva filla Toneta i el seu marit, en Maneló.
Són superalts i ballen fent voltes, acompanyats pels Nans (18 capgrossos que es dediquen a donar ensurts, vigila!) i per les altres comparses de la ciutat: l’Àliga, el Drac, el Dragalió, la Momerota, la Momeroteta i les Diablesses.
Durant Les Santes (festa major), la diada de Sant Jordi i altres dies podràs trobar-te pel carrer els gegants de Mataró i els seus amics.
A la mà esquerra, en Robafaves du un pergamí. Esbrina què hi ha escrit.
Dels gegants de Mataró en tenim coneixement des del segle XVII i són:
A banda de la família Robafaves i els Nans que els acompanyen, Mataró compta amb diverses comparses: la de l’Àliga, les del Drac i del Dragalió, la Momerota i la Momeroteta i les Diablesses; a banda de comptar amb la Colla Castellera els Capgrossos de Mataró.
Una vegada, els gegants de Mataró van anar a ballar a Argentona. Quan, un cop acabada la festa, tornaven cap a casa, els portadors van veure unes faves precioses que verdejaven en un camp proper del camí. No van poder resistir la temptació i es van llençar al camp per robar una bona quantitat de faves, que van amagar sota la faldilla del gegant. A l’entrada de Mataró, un grup de nens i nenes va rodejar la gegantesca parella i els va demanar que ballessin. Els geganters s’hi van resistir, perquè, amb la sobrecàrrega que portaven, no els venia bé de ballar. Finalment, una autoritat els va fer ballar i, mentre ho feien, amb les sotragades, les faves van caure per terra. Es va descobrir tot i, des d’aleshores, al pobre gegant, que no tenia culpa de res, li va quedar el malnom de Robafaves.