Ruta 5

CALDES D’ESTRAC / SANT VICENÇ DE MONTALT / SANT ANDREU DE LLAVANERES

Caldes d’Estrac

laiaiadelmaresme-aigues-termals

Les aigües termals

La història del termalisme a Caldes d’Estrac va directament lligada a la història del municipi i és remunta al 1219 quan, al voltant del brollador de l´aigua termal, es va fer un petit convent hospital per gaudir de les propietats curatives de l´aigua.

Des dels temps dels romans —que anomenaven el lloc Aquae Calidae— i, posteriorment, dels àrabs, les aigües de Caldes han atret gent de totes les èpoques i cultures per les seves característiques especialment indicades per a la salut. De les èpoques anteriors, per ara, no s´han trobat proves que certifiquin des de quan existeix la font termal, però és lícit pensar que era coneguda.

El punt de referència històric més proper a la vila termal que avui coneixem data de l’any 1820, en què remodelaren els Banys Públics i Caldes d’Estrac es convertí en un establiment modern, de gran prestigi.
La inauguració del ferrocarril, l’any 1848, entre Barcelona i Mataró, i que arribà fins a Arenys de Mar nou anys més tard, va donar un notable impuls: segons el Fons Històric Local, 72.026 viatgers varen utilitzar la nova línia l’any 1857. Dues dècades després, Caldes d’Estrac s’havia convertit en un dels centres d’estiueig més importants del país.

Caldes d’Estrac

laiaiadelmaresme-busquets-i-fatima

Llegenda d’en Busquets i la Fàtima

En Busquets i la Fàtima, gegants de Caldes, representen els personatges d’una antiga llegenda lligada a les aigües termals.

Leonor era una noia del poble de gran bellesa que va ser captivada pels moros i lliurada al príncep Zeirí, com a regal. Passat el temps, a Leonor se li encomanà la protecció de la princesa Fàtima, que patia la lepra, una malaltia que va desfent la pell i els ossos.

Els savis i metges no podien curar-la i la princesa empitjorava. Llavors, la donzella Leonor va recomanar d’anar als banys termals de la seva llunyana vila de Caldes. Van anar-hi i es van establir en una torre dels afores de la població, coneguda després com la “Torre dels Encantats” degut a les misterioses expedicions als banys termals que diàriament els calia fer d’amagat.

El tractament va ser un èxit i, amb poc temps, la princesa es va curar i, agraïda, va concedir la llibertat a Leonor. Contenta i plena de vida,la princesa s’enamorà d’en Busquets, un distingit ciutadà de Caldes, amb qui pocs anys després, tingué catalanets.

Sant Andreu de Llavaneres

laiaiadelmaresme-rocs-de-sant-magi

Rocs de Sant Magí

Les primeres excavacions les va fer, l’any 1966, un grup d’estudiosos del Museu de Mataró. L’any 1986 s’emprengué una campanya d’excavacions i es van trobar fragments de ceràmica sense decorar i de parets poc gruixudes, fragments de ceràmica decorada amb la impressió de cordons en relleu i també un fragment de resquill de sílex en un nivell inferior.

Una de les característiques d’aquest jaciment és l’existència de fragments de paret, entre els grans blocs de pedra granítica, que formen una mena de muralla. Aquest fet no és gaire habitual en jaciments d’aquest període.

Sant Andreu de Llavaneres

laiaiadelmaresme-coca-de-llavaneres

Coca de Llavaneres

La Coca de Llavaneres està certificada amb una marca de garantia de qualitat. Són les postres per excel·lència de la gastronomia local de Llavaneres.

Es tracta d’una pasta de full farcida amb crema i massapà (fet amb ametlles del país) i coberta amb pinyons (també del país) i sucre. Generalment té forma rectangular i no és excessivament gruixuda (no sol passar d’uns 2 cm de gruix).

Aquesta coca estarà elaborada exclusivament en obradors de pastisseries artesanes que es troben ubicats dins el terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.

Recepta (Fundació Alícia)

Ingredients

  • 2 plaques de pasta de full
  • 3 clares d’ou
  • 20 gr d’ametlla molta
  • 500 gr de crema pastissera
  • Pinyons
  • Sucre per expandir

Elaboració

  1. Estén una placa de pasta de full amb el corró i l’aplanes ben fina.
  2. Posa la placa en una safata de forn sobre paper per fornejar.
  3. Punxa la pasta de full amb una forquilla per tota la superfície.
  4. Posa una bona capa de crema pastissera per sobre i l’aplanes bé procurant que no arribi als voltants.
  5. Aplana l’altra placa i posa-la pel damunt de la crema pastissera.
  6. Amb un ganivet talla els costats sobrants perquè quedi ben recte.
  7. Punxa pel damunt.
  8. Munta les clares d’ou a punt de neu, afegeix un polsim de sal abans de muntar-les per facilitar el procés.
  9. Amb una espàtula distribueix les clares muntades i ho aplanes.
  10. A continuació, posa l’ametlla molta per sobre, distribuint-la bé, afegeix els pinyons i escampa força sucre pel damunt.
  11. Amb un ganivet tanca les cantonades de la coca perquè no surti la crema pastissera.
  12. Escalfa el forn a 200 ºC i ho deixes coure durant 30 min. aproximadament, ja que dependrà de la potència de cada forn.