Ruta del Tourdera
Parc de la Sardana
Castell de Palafolls
Desembocadura de la Tordera
Parc Francesc Macià
La Pilona
Què hi fa aquest tros de pont al parc? Inventa’t una història que ho expliqui.
Troba la figura de la sardana, dansa popular catalana, i posa’t a ballar amb ells.
L’escultura de la sardana està dedicada a l’Associació La Nostra Dansa en motiu del seu 25è aniversari (l’any 2001).
La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya.
Al parc també hi ha el pilar central de l’antic pont de ferro que creuava el riu, que es va esfondrar el 5 d’abril de 1969.
Muralles, torres, palau de dos pisos, cases per als criats, cisterna d’aigua, església… Aquests nobles no s’estaven de res!
Puja-hi i confirma per tu mateix per què el van construir aquí: a vista d’ocell pots veure el mar i la muntanya, el Maresme, la Selva i el Vallès.
Aquest castell té un tresor amagat. La llegenda diu que només es pot treure del castell la nit de Nadal, al toc de les dotze campanades; i que si no has sortit de les seves muralles quan soni la darrera campanada, tot l’or que duguis a sobre es converteix en pedra.
Fes una foto d’un ocell i posa-li un nom.
Busca el pastís gegant i digues de què és.
Fes-te una foto esbojarrada amb l’escultura que més t’ha agradat.
T’has fixa’t en la roca que hi ha enmig del mar? Són les restes de la Pilona, allà on arribaven, penjades d’uns cables, les vagonetes carregades de ferro des de les mines de Malgrat de Mar per abocar-lo directament als vaixells.
Avui m’acompanya un ratpenat de les mines. Es diu així perquè viu a les coves del que eren les mines. Vols saber més coses d’ell?
Quina distància recorrien les vagonetes des de les mines fins a la Pilona?
El Grup Excursionista Malgratenc va recuperar del fons del mar un bloc on ancoraven els vaixells. Busca on és!
La Pilona és tot un símbol de Malgrat de Mar perquè és el vestigi més important de l’etapa minera del municipi.
L’any 1909 una important companyia minera francesa va crear la Societat de Mines de Ferro de Malgrat, que va invertir molt diners per resoldre els problemes de transport del ferro des de les mines fins al port per carregar-lo als vaixells.
La solució va ser construir un sistema de transport aeri mitjançant cables, sustentats per unes torres metàl·liques, pels quals es desplaçaven les vagonetes carregades de ferro: prop d’1,5 km des de les mines fins a arribar a l’estació de càrrega, damunt de la plataforma de la Pilona, a 450 m de la platja, des d’on s’abocava el material directament a les bodegues dels vaixells.
La Pilona era un basament massís d’obra que suportava una plataforma allargada on es trobaven les politges per on els cables donaven la volta.
El 12 de novembre de 1911 es va iniciar el primer carregament i el primer any es van transportar 34.000 tones (cada vaixell carregava d’entre 3.000 i 4.000 tones) que tenien Anglaterra de destí principal.
Els miners eren uns 270 homes, molts d’ells procedents de la regió de Múrcia (especialment d’un poble anomenat Ramonete), d’on van emigrar massivament per venir a treballar a la mina. Quan arribava un vaixell, uns 4 o 5 homes treballaven a l’estació de càrrega de l’aeri i uns 8 ho feien a la plataforma de la Pilona, buidant les vagonetes.
Els vaixells amarraven als norais de la Pilona o bé a uns morts (blocs de ciment del fons del mar per ancorar vaixells) disposats per a aquest efecte. El Grup Excursionista Malgratenc va recuperar-ne un del fons del mar l’any 1980 i actualment es troba a la plaça de l’Àncora.
En esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914, les mines es tancaren definitivament després d’haver-s’hi realitzat 21 carregaments.
Les coves de les mines de Can Palomeres són un dels refugis més importants per a ratpenats, de fet, s’hi poden trobar fins a 19 espècies diferents.
Per això, l’espai està integrat al sistema europeu de protecció de la naturalesa, Xarxa Natura 2000, i forma part de la Xarxa Ecoepidemiològica del Mediterrani Occidental, del qual també formen part institucions de renom internacional com l’Institut Pasteur de París.
Els ratpenats de les mines conviuen amb normalitat amb la població i se’ls pot veure a les nits d’estiu volant pels carrers del poble. De fet, són molt bons aliats en el control d’insectes com el mosquit tigre.