Itinéraire 7

DOSRIUS / ÒRRIUS / ARGENTONA / CABRERA DE MAR

1. Santuari del Corredor

ruta-7-santuari-del-corredor
Santuari del Corredor

Dosrius
GPS: 41.62609, 2.48024

Vols fer el cim de la serra del Corredor?

Són 632 m d’alçada i és un lloc tan maco, que fa molt temps hi van construir aquest santuari per a la Mare de Déu dels Socors.

No et treguis les botes encara, que des d’aquí surten moltes altres rutes. Descobreix-les!

Le savais-tu?
Le savais-tu?

Els dies de tempesta, la llegenda diu que se sent el galop de cavalls i els crits d’una dona. Coneix la història que ho explica.

Info
Info

Santuari del Corredor

Llegenda del castell del Senyor del Montnegre

Existeix una llegenda que diu que fa molt temps al cim hi havia el castell del Senyor del Montnegre.

Aquest senyor feudal era molt amant de la cacera, però quan sortia a caçar ho feia tot malbé i, a més, li agradava fer mal a les persones, per la qual cosa deixava un mal record per allà on passava.

Un dia de Festa Major d’Òrrius, va entrar amb tota la partida de cacera enmig del ball, que es va aturar al moment, mentre la gent fugia a amagar-se on podia. Els ulls del cavaller es van fixar en una dona de gran bellesa, que no va ser prou ràpida per amagar-se, i la va segrestar, agafant-la amb les seves mans de ferro i pujant-la al seu cavall.

La pobre dona, en veure’s presa, va cridar el marit, però el soroll de la cavalcada i dels gossos van ofegar la seva veu.

Quan el marit va sortir del seu amagatall i no va trobar la seva muller, aviat va adonar-se del que havia passat. Al moment va anar cap al bosc en persecució de la tropa, seguint dreceres i camins que com a bon pagès coneixia. Així, va arribar al castell del Montnegre just quan entrava la desenfrenada cavalcada i el pont llevadís s’alçava, i no va poder entrar.

Però just en aquell moment va haver-hi una tempesta com mai se n’havia vist cap altra. Això no espantà els segrestadors, que a dins començaven a fer festa per celebrar que havien aconseguit la dona, mentre el desolat marit es desesperava en veure que els seus esforços per salvar la seva muller eren inútils. De sobte, un llamp va caure damunt la fortalesa, i la va convertir en una gran foguera. Quan les flames van arribar a la muralla, van fondre les cadenes del pont llevadís i va caure. El pagès va poder entrar dins, però les flames havien convertit el castell en un gran braser i el pobre home no va trobar a ningú amb vida.

La llegenda diu que en els dies que hi ha tempesta encara se sent el galop del cavall del senyor i els crits de la dona raptada. Un cop destruït el castell, en record de les penes sofertes per les moltes víctimes del malvat senyor feudal, es va construir un monestir.

laiaiadelmaresme-santurari-del-corredor
Santuari del Corredor

2. Pou de glaç

ruta-7 - Pou de glaç
Pou de glaç

Can Prats, Canyamars
GPS: 41.604, 2.45467

Et presento la meva nevera!

No te’n riguis, no, abans també ens feia falta gel per conservar els aliments. I aquesta curiosa construcció era un magatzem on s’apilaven els trossos de gel que es feien a l’hivern en una bassa propera. I es conservava amb fulles de falguera fins a l’estiu, que era quan el venien.

Le savais-tu?
Le savais-tu?

A la fira del Bosc Medieval de Canyamars, a l’octubre, podràs gaudir d’un munt d’activitats!

3. Turó dels Cèllecs

ruta-7 - Turó dels Cèllecs
Turó dels Cèllecs

Òrrius
GPS: 41.55711, 2.3385

Passejant pels seus boscos i senders, veuràs roques i rocams de tota mena: naturals o neolítiques, amb formes increïbles, amb forats misteriosos, però totes fascinants!

Troba el que van fer els nostres avantpassats: dòlmens, creus i signes, pintures rupestres…

Challenge
Challenge

Escull la roca que més t’agradi per fer-vos una foto com una família primitiva.

4. Les fonts d'Argentona

ruta-7-les-fonts-d-argentona
Les fonts d'Argentona

Passeig de Burriac, Argentona
GPS: 41.54767, 2.39731

Argentona està plena d’aigua… Si no t’ho creus, segueix-me: farem la ruta de les fonts!

Es tracta d’una passejada circular de 50 minuts on podràs beure de moltes fonts: la font Picant (on comença la ruta) i d’altres com, la font del Mig, la font de l’Esquirolet, la font del Ferro…

5. Museu del càntir

ruta-7-museu-del-cantir
Museu del càntir

Plaça de l’Església, 9, Argentona
GPS: 41.55404, 2.40041

Has begut mai d’un càntir? És molt divertit i sostenible! Es beu a galet i l’aigua és sempre fresca.

És un invent de fa la tira d’anys i pot tenir moltes formes. Comprova-ho al Museu del Càntir! En tenim des de l’edat de bronze fins a exemplars d’art contemporani, passant pels clàssics de terrissa.

El 4 d’agost és l’aixecada de càntirs. Vine i prova d’aixecar-ne un de 100 kg!

Énigme
Énigme

Saps què són les truges? Assenyala-les a la pàgina dels Passatemps.

Info
Info

Museu del Càntir

Aquest museu és únic al món en la seva especialitat, tot i que podem trobar dues col·leccions de càntirs privades obertes al públic: el Museo del Botijo de Villena (Alacant) i el de Toral de los Guzmanes (Lleó).

Les col·leccions del Museu del Càntir d’Argentona estan formades per més de quatre mil exemplars que van de l’Edat de Bronze a Picasso, passant per grans col·leccions de terrissa de volta dels segles XIV al XVIII, nombrosos exemplars del segle XIX iael gruix de la col·lecció, format per terrissa popular i tradicional de tot el segle XX.

La seva procedència és molt diversa, però sobretot se centre a Catalunya i l’Estat espanyol, tot i que els darrers anys han ingressat nombrosos exemplars d’altres països com Portugal, França, Itàlia, el Marroc, Mèxic i Perú, entre molts altres.

laiaiadelmaresme-museu-del-cantir
Info
Info

La llegenda dels repicatruges

La Juliana sembla que va ser també la protagonista d’un fet que va donar lloc al malnom amb el qual es coneix els argentonins:

Explica la llegenda que es trobaven reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l’Església, esperaven l’arribada del bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita pastoral a la parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s’havia convingut amb el campaner que des de la talaia de campanar, tan bon punt veies la polseguera de la carrossa, senyal d’arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit, tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys a l’altura de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga a repicar.

Les autoritats i els veïns es dirigiren vers el Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però… oh dissort i sorpresa!, va resultar ser un carro que portava un parell de truges camí del mercat de Granollers!

laiaiadelmaresme-repicatrujes

6. Castell de Burriac

ruta-7-castell-de-burriac
Castell de Burriac

Cabrera de Mar
GPS: 41.53741, 2.38729

Les vistes des d’aquí són espectaculars. Oi que sí Picotet?

Aquest cim era un punt immillorable de control de bona part de la comarca que tant ibers, romans com cavallers medievals van utilitzar com a lloc de guaita.

El que hi veuràs són les restes del castell medieval (fortalesa i habitatge del senyor feudal): la torre de l’homenatge, el pati d’armes, la capella, habitacions, cisternes per emmagatzemar aigua, magatzem, quadres…

Info
Info

Castell de Burriac

La muntanya de Burriac, amb les runes del seu castell al cim, configura, junt amb el Montcabrer, l’inconfusible paisatge del poble de Cabrera. La seva alçada (401 m) i emplaçament el fan un punt immillorable de guaita i control d’un extens territori, amb un domini visual sobre la vall de Cabrera i bona part de la comarca del Maresme, així com de la riera d’Argentona i el coll de Parpers, important via de comunicació entre la costa i l’interior. Per això, ja els ibers i després els romans van utilitzar el seu cim com a lloc de guaita.

La torre i els murs que avui hi trobem són les restes del castell medieval, conegut primer amb el nom de castell de Sant Vicenç i, després, amb el de castell de Burriac. És un magnífic exemple de castell roquer, és a dir, un castell bastit en una roca, en el cim d’un penyal.

El senyor del castell de Burriac, Pere Joan Ferrer, no acostumava a viure-hi, ja que preferia les comoditats del castell de Vilassar, més important i situat dintre d’una població. En absència del senyor, era l’anomenat castlà qui vivia al castell i l’administrava en nom seu. Però al segle XV el senyor del castell va decidir instal·lar-s’hi, i el va reformar ampliant-lo i donant-li un ús més residencial, amb l’obertura de finestrals i sales més diàfanes.

El castell té dos recintes principals: el recinte sobirà (superior) i el recinte jussà (inferior). Formen dues línies de defensa de manera que, si el recinte jussà fos conquerit per l’enemic, encara es podria resistir dins el recinte sobirà.

Dins del castell podem distingir diversos àmbits, segons la seva funció:

  • Torre de l’homenatge: era la part més important del castell i la més visible. Es diu així perquè és allí on tenia lloc la cerimònia de l’homenatge, cerimònia solemne amb què un home reconeix que és el vassall d’un senyor i li promet fidelitat a canvi d’un feu.
  • Pati d’armes.
  • Capella.
  • Cambres: eren les habitacions on vivien els senyors feudals.
  • Cisterna: per proveir-se d’aigua, els habitants del castell havien de recollir l’aigua de pluja o anar a buscar-la a les fonts situades a la vall. En cas de setge, els habitants del terme es refugiaven al castell, i per això era molt important tenir una bona reserva d’aigua potable. La cisterna gran està situada al recinte jussà i n’hi ha una altra de més petita al recinte sobirà, al costat de la torre de l’homenatge. En temps moderns, la imaginació popular ha interpretat les restes d’aquestes cisternes com a masmorres per als condemnats.
  • Magatzems i quadres: igual que en el cas de l’aigua, el castell havia d’estar proveït d’aliments per resistir un llarg setge, i potser aquesta funció és la que tindrien les estances situades al bastió nord. També en aquest àmbit, al costat de la porta d’entrada, hi hauria les quadres dels cavalls.
  • Bastió sud.
laiaiadelmaresme-castell-de-burriac

7. Jaciment Arqueològic de Can Modolell

ruta-7-jaciment-arqueologic-can-modolell
Jaciment arqueològic Can Modolell

Camí de Can Segarra, 26-30 Cabrera de Mar
GPS: 41.52994, 2.39141

A les terres de la masia Can Modolell s’han descobert restes del que podria ser un temple dedicat al déu persa Mitra del segle I dC. Però també ceràmiques ibèriques, restes romanes, enterraments medievals…

Le savais-tu?
Le savais-tu?

Durant el Festival Laietania, els municipis de la comarca programen visites guiades i teatrelitzades per saber més sobre tots aquests avantpassats. M’acompanyes?

Énigme
Énigme

Sais-tu qui était le dieu Mithra ?

Info
Info

Site archéologique de Can Modolell

Can Modolell, anciennement Can Lledó, est une demeure se trouvant au nord de Cabrera, sur le chemin de Can Segarra. Sur les terres, aux alentours de la maison se trouve le site sur lequel ont été trouvés des vestiges allant de l’époque ibérique au bas Moyen-Âge. Les vestiges les plus intéressants sont les structures de ce qui a pu être un temple païen consacré au dieu perse Mithra. L’un des autels date concrètement de la deuxième moitié du Ier siècle ap. J.-C., consacrée à Kautes ; il s’agit de la découverte la plus ancienne témoignant d’un culte mithraïque au sein de la Péninsule Ibérique.

Les découvertes les plus anciennes sur le site sont des débris de faïences (datant des IVe au Ier siècles av. J.-C.) correspondant à l’étape ibérique. À partir de là, une première phase de construction a été établie allant de 50 av. J.-C. à l’époque d’Auguste. La deuxième phase correspondrait à l’époque de Claude, la troisième au Bas-Empire (fin du IIe siècle ou début du IIIe) et la quatrième à une phase tardo-antique (deuxième moitié avancée du Ve siècle ou tout début du VIe siècle). Finalement, une phase médiévale a été déterminée grâce à trois petites sépultures individuelles (des cistes) et, ultérieurement, un ensemble de quinze fosses datées du XIIe siècle, ainsi que des murs qui pourraient bien appartenir au temple de Saint Jean.

Étant donné que les fouilles d’une partie du site ne sont pas terminées, la discussion subsiste quant à sa fonction. Dans un premier temps, on pensait qu’il s’agissait d’une cité romaine, envisageant toutefois que cela puisse avoir été un temple païen. Les découvertes successives d’éléments de culte, notamment au dieu solaire Mithra, ont conforté l’idée qu’il s’agissait d’un sanctuaire consacré à Mithra, un mithraeum. Les dernières explorations faites en 2011, semblent écarter pour le moment que ce sanctuaire ait été associé à une cité. D’autre part, il semble que le sanctuaire n’honorait pas seulement Mithra, puisqu’on a aussi retrouvé des hommages à d’autres divinités, peut-être associées : Neptune, peut-être Sylvain et une déesse du panthéon romain.

L’assimilation chrétienne de ce sanctuaire païen avec le culte de Saint Jean est très probable, bien qu’elle n’ait pas été vérifiée. Le culte au soleil, Mithra, aurait été caché par l’invocation au saint du solstice d’été et de la célébration du feu : Saint Jean.

La demeure

Elle date des XVIe-XVIIe siècles et possède les trois corps habituels, avec des éléments architecturaux gothiques, renaissantistes et néoclassiques. La demeure appartint à la famille Lladó à partir du XVIe siècle, et appartient actuellement à la famille Modolell. Il semble qu’au XIe siècle elle s’appelait de Sant Joan car devant la maison il y a des vestiges qui pourraient correspondre à l’église consacrée à Saint Jean-Baptiste.

laiaiadelmaresme-can-modolell